Tertúlia Bohèmia: les relacions de parella vistes pel cinema.
La regidora per la igualtat de gènere, Mercè Espada, acompanyada de Carme Gallego, catedràtica de filosofia i experta en cinema varen presentar en l’àmbit del cafè del Retiro el cicle de cine fòrum que es durà a terme durant els tercers divendres de cada mes a la sala polivalent del Escorxador de 19 a 21h. fins el proper juliol.
El taller cine fòrum pretén fer un anàlisi de les relacions de parella a través de projeccions de pel·lícules, la majoria de les quals pertanyen a l’edat d’or del cinema nord-americà tot i que també s’ha seleccionat algun film dels anys vuitanta i noranta. La encarregada d’aquesta selecció i de conduir el fòrum posterior al visionat és la catedràtica en filosofia i experta en cinema Carme Gallego que va fer un detallat repàs a les diverses cintes que conformen aquest cicle i com cada una d’elles són una eina adient per a tractar diverses facetes que es donen en la relació de parella.
Així per exemple Viaggio in Italia de Roberto Rosellini de l’any 1953 serveix d’excusa per encetar un diàleg a l’entorn de la parella, de les infidelitats conjugals i de la visió de cada un dels components, aquesta pel·lícula va poder ser visionada divendres passat a la sala polivalent del Escorxador amb un debat moderat per Carme Gallego.
La propera sessió abordarà a través del film El Piano de Jane Campion, el complicat món de la parella que s’estableix entre una dona que es casa a distància i com el joc de les penyores conforma un univers de desitjos, això serà el proper 18 de desembre a les set de la tarda.
En consecutius divendres es parlarà de les dones i el poder, i com l’ambició pot trencar les altres dones a través del film Tot sobre Eva de Mankievich; dels amors amagats amb Els Ponts de Madison del Clint Eastwood com a director; del sadisme, masculí i femení amb Tristana del genial Luis Buñuel; de la homosexualitat masculina i femenina amb Brockeback Mountain d’Ang Lee i La Calumnia de William Wyler; de la passió destructora de la gelosia amb Que el cel la jutgi de John Stahl, i de la presència del tercer i la ruptura amb Un estrany a la meva vida de Richard Quine. El cicle conclourà el divendres 16 de juliol amb la pel·lícula Dos a la carretera de Stanley Donen.
Carme Gallego va dir que havia escollit aquestes i no unes altres degut principalment a que són històries que mantenen una estructura de relat i també perquè ella és una enamorada del clàssics dels anys trenta fins als seixanta.
El debat que a continuació es va encetar va ser animat per Blanca De Nicolas, punyent i enriquidor pel Doctor Aguilar; l’educació sentimental que el cinema ha nodrit i com ha estat conformador del constructe de les identitats del segle XX foren els temes a partir dels quals es va establir un diàleg en el que a cops s’acostuma ha caure en tòpics i exemples prototípics per desprès reconèixer que no tots som iguals. El president Obama en el seu recent viatge a la Xina, les concentracions de poder de les multinacionals, els models educatius de les nacions europees o fins i tot els temes de ciència ficció van aparèixer en aquesta tertúlia bohèmia que de manera informal i pas a pas va creant estat d’opinió i el que és mes important connectar les ànimes bohèmies que cada dijous es troben per compartir els valors de la tolerància tot fomentant l’esperit crític.
Isidre Roset i Juan
sábado, 19 de diciembre de 2009
AD LIBITUM
Tertúlia Bohèmia: AD LIBITUM. Acompanyant el foc de Sitges a Venècia.
Blanca De Nicolas i Anna Pesserico juntament amb un estol de col·laboradors, dansaires i músics idearen un seguit d’accions que portaren a terme i gravaren en vídeo, abans i durant la inauguració a l’Escoleta de San Zacaria, antic cenobi de monjos benedictins, a tocar de l’església veneciana de San Vidal. Dijous proppassat en mostraren el resultat als tertulians de la bohèmia reunits al cafè del Retiro.
Heus ací la historia de Prometeu, l’heroi rebel que va robar el foc dels deus i el va entregar als homes. Heus ací el protector de la humanitat aquell qui ens va llegar l’enginy i fou pel seu sacrilegi castigat, lligat a la roca i consumit el seu fetge diàriament per una àliga. Prometeu, en contra del seu germà Epimeteu, és aquell que preveu els seus actes, en canvi Epimeteu actua i desprès es plany de la seva actuació nefasta. Epimeteu és un irresponsable però també qui guarda la llar. Prometeu representa el sacrifici, mirant sempre de cara al futur, il·luminant amb la seva torxa la nit fosca.
Ad líbitum, que és com han titulat aquesta experiència artística, es refereix a la locució llatina que es pot traduir de diverses maneres: per plaer, en total llibertat, per lliure. Ad libitum és també una indicació que es troba a les partitures musicals i que deixa que el intèrpret executi la peça a la seva manera, alterant-ne el temps, mai les notes; el món del jazz ha adoptat també aquest concepte que les nostres artistes sitgetanes han pres com a leitmotive de la seva performance. La llibertat ha presidit aquest projecte col·lectiu. Blanca De Nicolàs ha volgut mostrar als seus amics venecians l’escalf de la dansa flamenca, la zambra interpretada amb l’autèntic duende que hi aporta el ballador Jesús Martín i la balladora Cristina Ramirez, que van acompanyar aquest foc creatiu fins a la serenissima república. El ritme del calaix flamenc vingué del castís Manuel Pallamolla, conegut com el niño de los pavos. En una reinterpretació del mites àtics aquesta colla van encendre un foc, un foc real que Valentina Jerina s’encarregà de confegir i mantenir, doncs ella oriünda d’Eslovènia coneix els secrets d’aquest misteri que és un foc ben encès. Alhora s’enregistraven les imatges base per la video-creació.
La torxa de Prometeu, el vestuari de les vestals, l’aparició de l’arcàngel Gabriel, el so furiós del vent, la imatge encisadora del paó reial, tot conjugat en una obra de video-art mesclat i realitzat per Sebas Altabas va ser visionat aquest vespre a la tertúlia i així es va reviure no nomes els passos previs sinó també la culminació d’aquest acompanyament del foc que ha mantingut engrescats als artistes participants.
Anna Pesserico, artista italiana establerta a Sitges, fou partícip d’aquest complex procés i una de les protagonistes en presentar la instal·lació Els passos previs a l’escoleta de San Zacaria. Les seves obres pictòriques així com els treballs plàstics amb làmpades donaven un contrapunt força modern al classicisme dels quadres de Blanca De Nicolás coneguda per el treball de retrat i sobretot pels seus nusos masculins. Aquest cop però Blanca De Nicolás presentà a Venècia una tela de dimensions grans amb la temàtica de la zambra com a ritual ancestral a l’entorn de la foguera que reuneix cant i ball flamenc.
Durant la tertúlia també es va poder visionar el muntatge audiovisual que Jesús Martín ha elaborat a partir de fotografies, el making off o el així es va fer d’aquesta aventura coral que ha portat el foc creatiu des de Sitges fins el cor de Venècia
Isidre Roset i Juan . Crític d’art.
Blanca De Nicolas i Anna Pesserico juntament amb un estol de col·laboradors, dansaires i músics idearen un seguit d’accions que portaren a terme i gravaren en vídeo, abans i durant la inauguració a l’Escoleta de San Zacaria, antic cenobi de monjos benedictins, a tocar de l’església veneciana de San Vidal. Dijous proppassat en mostraren el resultat als tertulians de la bohèmia reunits al cafè del Retiro.
Heus ací la historia de Prometeu, l’heroi rebel que va robar el foc dels deus i el va entregar als homes. Heus ací el protector de la humanitat aquell qui ens va llegar l’enginy i fou pel seu sacrilegi castigat, lligat a la roca i consumit el seu fetge diàriament per una àliga. Prometeu, en contra del seu germà Epimeteu, és aquell que preveu els seus actes, en canvi Epimeteu actua i desprès es plany de la seva actuació nefasta. Epimeteu és un irresponsable però també qui guarda la llar. Prometeu representa el sacrifici, mirant sempre de cara al futur, il·luminant amb la seva torxa la nit fosca.
Ad líbitum, que és com han titulat aquesta experiència artística, es refereix a la locució llatina que es pot traduir de diverses maneres: per plaer, en total llibertat, per lliure. Ad libitum és també una indicació que es troba a les partitures musicals i que deixa que el intèrpret executi la peça a la seva manera, alterant-ne el temps, mai les notes; el món del jazz ha adoptat també aquest concepte que les nostres artistes sitgetanes han pres com a leitmotive de la seva performance. La llibertat ha presidit aquest projecte col·lectiu. Blanca De Nicolàs ha volgut mostrar als seus amics venecians l’escalf de la dansa flamenca, la zambra interpretada amb l’autèntic duende que hi aporta el ballador Jesús Martín i la balladora Cristina Ramirez, que van acompanyar aquest foc creatiu fins a la serenissima república. El ritme del calaix flamenc vingué del castís Manuel Pallamolla, conegut com el niño de los pavos. En una reinterpretació del mites àtics aquesta colla van encendre un foc, un foc real que Valentina Jerina s’encarregà de confegir i mantenir, doncs ella oriünda d’Eslovènia coneix els secrets d’aquest misteri que és un foc ben encès. Alhora s’enregistraven les imatges base per la video-creació.
La torxa de Prometeu, el vestuari de les vestals, l’aparició de l’arcàngel Gabriel, el so furiós del vent, la imatge encisadora del paó reial, tot conjugat en una obra de video-art mesclat i realitzat per Sebas Altabas va ser visionat aquest vespre a la tertúlia i així es va reviure no nomes els passos previs sinó també la culminació d’aquest acompanyament del foc que ha mantingut engrescats als artistes participants.
Anna Pesserico, artista italiana establerta a Sitges, fou partícip d’aquest complex procés i una de les protagonistes en presentar la instal·lació Els passos previs a l’escoleta de San Zacaria. Les seves obres pictòriques així com els treballs plàstics amb làmpades donaven un contrapunt força modern al classicisme dels quadres de Blanca De Nicolás coneguda per el treball de retrat i sobretot pels seus nusos masculins. Aquest cop però Blanca De Nicolás presentà a Venècia una tela de dimensions grans amb la temàtica de la zambra com a ritual ancestral a l’entorn de la foguera que reuneix cant i ball flamenc.
Durant la tertúlia també es va poder visionar el muntatge audiovisual que Jesús Martín ha elaborat a partir de fotografies, el making off o el així es va fer d’aquesta aventura coral que ha portat el foc creatiu des de Sitges fins el cor de Venècia
Isidre Roset i Juan . Crític d’art.
TERTÚLIA BOHÈMIA: NARTDAL SOLIDARI.
Com cada dijous a les nou del vespre el Retiro va acollir la tertúlia bohèmia del cafè Roy per posar damunt la taula un tema d’actualitat, aquest cop la fira d’art que des del passat dia 5 de desembre ha obert les portes en l’espai d’exposició del Mercat Vell de Sitges i que en la seva segona edició ha esdevingut solidari amb l’organització no governamental Vida Útil (fundació d’ajuda al Nepal). El deu per cent de les ventes que s’efectuïn durant el Nartdal es destinaran a la Fundació Vida Útil, ONG que des de fa tres anys s’ha implicat en l’ajut directe al poble nepalès de Meghuali a través de Clínic Nepal que és el projecte sanitari i d’educació que Hari Bhandary porta a terme de fa més de deu anys amb col·laboracions desinteressades com ara les dels artistes que presenten per a la venda el seus treballs en el Mercat Vell.
Els convidats a la tertúlia foren Marina Nadal que va explicar com es va fundar Vida Útil i quin és el estat d’aquest projecte que vuit dones estan tirant endavant, també Shawn Mcsweeney, una de les artistes que exposen al Mercat Vell i a través de la qual es va contactar amb Vida Útil i Suman Paudel, nebot de Hari Bhandary, fundador i ànima de Clínic Nepal. Suman Paudel va saludar a la tertúlia amb la reverència tradicional nepalesa i les paraules NAMASTÉ. Ell ens va explicar la problemàtica sanitària i els inconvenients de la deixadesa del govern a Nepal. També va agrair l’ajut de Vida Útil i com les accions de la unitat mòbil sanitària, guarderia i escola han repercutit satisfactòriament en la vida del seu poble: Meghuali, situat a uns dos-cents kilòmetres de Katmandú, capital del país, i a tocar del parc nacional Royal Chitwan, on hi habita fauna salvatge entre la que destaca el tigre, el rinoceront i els cocodrils; Meghuali és un poble eminentment agrícola i que poc a poc va transformant-se gràcies a l’ajut que organitzacions sense ànim de lucre com Vida Útil o Clínic Nepal els ofereixen.
L’experiència d’aquest compartir i ajudar a l’altre ha resultat reveladora i tanmateix l’actitud dels nepalesos els ha fet reflexionar i actuar. La història comença fa molts anys quan una parella d’anglesos es perd en el parc nacional de Royal Chitwan i en fer-se fosc troben miraculosament a Hari Bhandary qui els acull a casa seva i l’endemà els endreça cap al poble. Després de passats molts anys Hari va creure necessari posar-se amb contacte amb aquests anglesos, residents a Gibraltar, que van organitzar-se per retornar l’acció benèfica i al mateix temps aprendre de la saviesa d’aquests pobres materialment però rics d’esperit. Hari mentre havia procurat que la situació sanitària dels seus veïns millorés.
Els nostres artistes sitgetans en aquestes dates properes al Nadal també han volgut sumar-se a la iniciativa de les dones de Vida Útil i per això Nardalt ha esdevingut solidari. Blanca De Nicolás va proposar anar més lluny i convocar als artistes per fer donació d’una obra destinada a esser subhastada a la fi del Nartdal, el resultat pecuniari del qual fora dedicat a benefici de l’ONG. També va recordar com va iniciar-se l’ONG Metges sense fronteres i com les petites accions poden transformar realitats penoses.
La tertúlia bohèmia i també l’associació cultura en do major va oferir-se per fer divulgació d’aquesta ONG que mica en mica i en la mesura de les seves possibilitats esta fent que les pobres condicions i la injustícia social prenguin un nou aspecte. Suman Paudel va cloure la tertúlia amb un sentit i recíproc desig: Namasté.
Isidre Roset i Juan.
Com cada dijous a les nou del vespre el Retiro va acollir la tertúlia bohèmia del cafè Roy per posar damunt la taula un tema d’actualitat, aquest cop la fira d’art que des del passat dia 5 de desembre ha obert les portes en l’espai d’exposició del Mercat Vell de Sitges i que en la seva segona edició ha esdevingut solidari amb l’organització no governamental Vida Útil (fundació d’ajuda al Nepal). El deu per cent de les ventes que s’efectuïn durant el Nartdal es destinaran a la Fundació Vida Útil, ONG que des de fa tres anys s’ha implicat en l’ajut directe al poble nepalès de Meghuali a través de Clínic Nepal que és el projecte sanitari i d’educació que Hari Bhandary porta a terme de fa més de deu anys amb col·laboracions desinteressades com ara les dels artistes que presenten per a la venda el seus treballs en el Mercat Vell.
Els convidats a la tertúlia foren Marina Nadal que va explicar com es va fundar Vida Útil i quin és el estat d’aquest projecte que vuit dones estan tirant endavant, també Shawn Mcsweeney, una de les artistes que exposen al Mercat Vell i a través de la qual es va contactar amb Vida Útil i Suman Paudel, nebot de Hari Bhandary, fundador i ànima de Clínic Nepal. Suman Paudel va saludar a la tertúlia amb la reverència tradicional nepalesa i les paraules NAMASTÉ. Ell ens va explicar la problemàtica sanitària i els inconvenients de la deixadesa del govern a Nepal. També va agrair l’ajut de Vida Útil i com les accions de la unitat mòbil sanitària, guarderia i escola han repercutit satisfactòriament en la vida del seu poble: Meghuali, situat a uns dos-cents kilòmetres de Katmandú, capital del país, i a tocar del parc nacional Royal Chitwan, on hi habita fauna salvatge entre la que destaca el tigre, el rinoceront i els cocodrils; Meghuali és un poble eminentment agrícola i que poc a poc va transformant-se gràcies a l’ajut que organitzacions sense ànim de lucre com Vida Útil o Clínic Nepal els ofereixen.
L’experiència d’aquest compartir i ajudar a l’altre ha resultat reveladora i tanmateix l’actitud dels nepalesos els ha fet reflexionar i actuar. La història comença fa molts anys quan una parella d’anglesos es perd en el parc nacional de Royal Chitwan i en fer-se fosc troben miraculosament a Hari Bhandary qui els acull a casa seva i l’endemà els endreça cap al poble. Després de passats molts anys Hari va creure necessari posar-se amb contacte amb aquests anglesos, residents a Gibraltar, que van organitzar-se per retornar l’acció benèfica i al mateix temps aprendre de la saviesa d’aquests pobres materialment però rics d’esperit. Hari mentre havia procurat que la situació sanitària dels seus veïns millorés.
Els nostres artistes sitgetans en aquestes dates properes al Nadal també han volgut sumar-se a la iniciativa de les dones de Vida Útil i per això Nardalt ha esdevingut solidari. Blanca De Nicolás va proposar anar més lluny i convocar als artistes per fer donació d’una obra destinada a esser subhastada a la fi del Nartdal, el resultat pecuniari del qual fora dedicat a benefici de l’ONG. També va recordar com va iniciar-se l’ONG Metges sense fronteres i com les petites accions poden transformar realitats penoses.
La tertúlia bohèmia i també l’associació cultura en do major va oferir-se per fer divulgació d’aquesta ONG que mica en mica i en la mesura de les seves possibilitats esta fent que les pobres condicions i la injustícia social prenguin un nou aspecte. Suman Paudel va cloure la tertúlia amb un sentit i recíproc desig: Namasté.
Isidre Roset i Juan.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
